07 julio 2009

Alexitímia

"Fa estona que busca el passaport. Obre un calaix i n'apareix una capsa que conté fotos de diferents èpoques, de quan era petit i també de força més antigues; una desfilada de fantasmes, persones desconegudes que seran anònimes per sempre més perque ja no queda ningú viu que les pugui identificar; rostres morts de fa anys que somriuen no se sap ben bé per quin motiu; fins i tot quan ell hi apareix de petit, si està somrient, no recorda ni a qui ni a què, no es capaç de reviure el sentiment d'aquell instant.
Els nenes no solen parlar dels seus sentiments, a l'inrevés del que passa tot sovint amb els adults, que, més que parlar-ne, els inflen a conveniència, els imposten, els utilitzen; per això quan ets petit fas la traveta, insultes, estires els cabells, empenys, ridiculitzes..., fereixes sense motiu aparent: és una manera impetuosa d'exterioritzar els sentiments que, en alguns casos, no es perd amd l'edat. Se'n diu alexitímia, d'això, de la incapacitat d'expressar les emocions."

(adaptado, de un texto de Llort)